LA VIDA SENSE TU…

Pujaré els cims que no poguí
i baixaré els avencs del meu avern,
Podaré les oliveres que em reclamen
i calçaré les soques d’ametlers,
ballaré les jotes que no ballí,
i per fi,
mistel·laré les misteles que no em mistel·lí,
i de nou,
caminaré per sendes i camins,
a peu…
les espardenyes nyigades
i els camals rotllats,
com qui va a regar un nou destí…
La vida sense la teua cadena:
Per que soc un arbre nou,
rebrot de soca de llorer,
blancor de flor d’ametler
i verdor de l’ull del cep,
Però tem ,
soc la punxa d’un roser.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: