LA VIDA SENSE TU…

Pujaré els cims que no poguí
i baixaré els avencs del meu avern,
Podaré les oliveres que em reclamen
i calçaré les soques d’ametlers,
ballaré les jotes que no ballí,
i per fi,
mistel·laré les misteles que no em mistel·lí,
i de nou,
caminaré per sendes i camins,
a peu…
les espardenyes nyigades
i els camals rotllats,
com qui va a regar un nou destí…
La vida sense la teua cadena:
Per que soc un arbre nou,
rebrot de soca de llorer,
blancor de flor d’ametler
i verdor de l’ull del cep,
Però tem ,
soc la punxa d’un roser.